Toponymy

BRIEFING NOTES


CALA RAJADA

 

El Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears informa sobre la grafia del topònim Cala Rajada .

 

Segons el BOCAIB 14/04/88, s'hauria d'escriure Cala Ratjada. Però al de 28/04/88 apareix la forma corregida Cala Rajada. En el BOCAIB núm. 63 de 26/05/88 diu: "Correcció d'errors advertits en el decret 36/1988, de 14/04/88, pel qual es publiquen en el BOCAIB les formes oficials dels topònims de les illes Balears (BOCAIB núm. 51, de dia 28 d'abril de 1988) [...]

"Capdepera

Cala Ratjada"

Ha de dir:

"Capdepera

Cala Rajada "

 

Per tant, segons el decret hem de grafiar el topònim sense - t -.

 

Vegem, ara, com apareix documentat, en tots els casos grafiat sense - t -:

 

ALCOVER-MOLL, Diccionari català-valencià-balear

1. Rajada : 1. Peix de diferents espècies del gènere Raia , caracteritzat per la forma plana i ròmbica del seu cos, [...]. 2. Caiguda d'una persona amb impuls horitzontal, com per una llenegada, per una empenta, etc. "He pegat una bona rajada". Locució: Tenir més fetge que una rajada . Fonètica: "rajada" (Barc., Tarr.), però "ratjada" (Bal.).

2. Rajada: 1. Acció i efecte de rajar. Pronunciat "ratjada" en català oriental i "rajada" en occidental.

COROMINES, Joan, Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana .

Rajada . Derivat romànic del llatí RAIA. [....] A les Illes sona amb - tj -: "retjada". Alguns noms de lloc mallorquins són el Morro de la Rajada (pronunciat "ratjada") vora el Port d'Andratx, Cala Rajada (pronunciat "ratjada").

Des del punt de vista fonològic, un cas equivalent seria, per exemple, el de Rajadell, que Coromines inclou just després de l'entrada Rajada:

 

COROMINES, Joan, Onomasticon Cataloniae

 

Rajadell . Poble de la comarca de Bages, a 10 quilometres a l'oest de Manresa, municipi extens amb alguns llogarets i veïnats agregats. [Pronunciat "Ratjadell" en català oriental i "Rajadell" en occidental.].

FOU núm. 107. Divendres, 28 d'abril de 1995

 

2744. ACORD EXECUTIU del dia 28 de març de1995 pel qual es crea el Gabinet d'Onomàstica (Toponímia i Antroponímia) de la Universitat de les Illes Balears.

 

La Universitat de les Illes Balears, el districte de la qual és constituït pel territori de la Comunitat Autònoma, té a càrrec seu el servei públic de l'educació superior i té atribuïda com una de les seves funcions, d'acord amb la Llei de reforma universitària, la de donar suport científic i tècnic al desenvolupament cultural, social i econòmic de la comunitat autònoma en què es troba inserida (article 1, lletra c). Així mateix i atesos l'Estatut d'Autonomia (disposició addicional segona) i la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística (disposició addicional tercera), és la institució oficial consultiva per a tot quant faci referència a la llengua catalana. A més, la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les llles Balears, a l'article 14 determina que els topònims de les illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana, i afegeix que correspon al Govern de la Comunitat Autònoma, d'acord amb l'assessorament de la Universitat de les llles Balears, de determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i els topònims de la Comunitat Autònoma; pel que fa als noms de les vies urbanes, en correspon la normalització als ajuntaments, també amb l'assessorament de la UIB.

Com a tal, el Gabinet d'Onomàstica es regeix per la normativa ortogràfica vigent i per tant proposa que s'apliqui al topònim en qüestió. Per tant la forma del topònim ha de ser Cala Rajada (sense -t-).

Ho podeu consultar a: http://www.uib.es/secc6/lsig/maps/INDEXOS/TOPONIM/TOPONIM.HTM

 

ASPECTES FONÈTICS I CASOS EQUIVALENTS:

ALOMAR, Antoni I.; BIBILONI, Gabriel; CORBERA, Jaume; MELIÀ, Joan, La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l'ús públic. Consell de Mallorca; Cultura i Patrimoni, 1999.

En el capítol IV Ampliacions, dins "Consonantisme", un subapartat (XIII) inclou el tractament de la consonant fricativa i africada de la palatal sonora utilitzant com exemples passejar - viatjar . En transcrivim el paràgraf corresponent:

 

 

 

De vegades no hi ha una correspondència exacta entre l'ortografia i la pronúncia de la j / tj i g / tg , perquè algunes paraules es pronuncien com si duguessin una t i s'escriuen sense.

 

 

Es tracta de:

 

 

a) les formes dels verbs de la primera conjugació acabats en -ejar ( falsejar, netejar , sacsejar,... );

b) una sèrie de paraules amb una o altra pronunciació segons l'illa o, fins i tot, la localitat, com assajar, barreja, boja, corregir, llegir, Magí, rajar, rajada, rajola, regirar, Roger, roja, tremuja, truja ; i

c) els plurals de mots en - ig , que es fan tant en - jos com en - igs: assajos, bojos, fajos, rajos, rojos, etc .; amb l'excepció, però, d'uns quants que tenen el plural en - tjos o - igs : desitjos, mitjos, safaretjos,trepitjos.

 

 

El criteri ortogràfic aplicat en aquest cas és de representar la pronúncia més difosa demogràficament. [j]

 

CONCLUSIONS:

 

- En la documentació, el topònim Cala Rajada sempre apareix sense - t -, respectant la normativa ortogràfica i la pronúncia de la major part dels territoris catalans.

- El BOCAIB núm. 63 de 26/05/88 inclou la correcció dels topònims decretats anteriorment, entre els quals inclou Cala Rajada , com a correcció de l'anterior Cala Ratjada .

- El català de Mallorca pronuncia africat ("tj") les grafies j i g en la majoria de contactes intervocàlics, com seria Cala Rajada, assajar, truja, boja ...

 

Per tot això, el Gabinet d'Onomàstica reafirma que la grafia correcta del topònim és sense - t -.

 

Palma, 22 d'abril de 2002


MAÓ (SLG)

El Gabinet d'Onomàstica de la Universitat de les Illes Balears informa sobre la grafia del topònim Maó.

 

Que, d'acord amb l'article 14 de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de Normalització Lingüística diu que «els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana» en virtut del caràcter de «llengua pròpia» que aquesta llengua té a la nostra Comunitat Autònoma. D'altra banda, la Disposició Addicional Segona de l'Estatut d'Autonomia designa la Universitat de les Illes Balears (UIB) com a única «institució consultiva per a tot quant faci referència a la llengua catalana». Per aquest motiu, el Govern de les Illes Balears va aprovar el Decret 36/1988, de 14 d'abril, en què, recollint les propostes de la UIB, fixa les úniques formes oficials dels noms dels municipis de les illes, entre les quals, la del municipi de Maó. 

Aquesta és, doncs, la grafia oficial i normalitzada emprada, a més a més, amb tota normalitat i sense cap tipus de problema, per totes les institucions públiques, entre elles l'Ajuntament de Maó.

Segons l'informe de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME) del gener de 1996, que va elaborar a través de la Secció de Llengua i Literatura, exposava totes les raons per tal d'evitar discussions entorn de la grafia del topònim. «La grafia h mai no ha representat cap so en la llengua escrita [...] les paraules catalanes duen una hac perquè segons l'etimologia ja sortia en la forma llatina i és l'única forma en què es conserva aquesta grafia».

Finalment, en el llibre de Joan Coromines, Onomasticon cataloniae , trobam l'etimologia del topònim més amunt citat. No s'ha trobat cap hac, però sí una g «Magon».

Per tant, segons tota la informació que hem aportat l'única forma correcta d'escriure el topònim és Maó .

 

Palma, 26 de juliol de 2005


MAÓ (IEC)

NOTA INFORMATIVA



PORT DE POLLENÇA 

La Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la UIB ha decidit que la forma del topònim Port de Pollença del municipi de Pollença és la correcta i ha desestimat, per tant, la forma el Moll .

 

Les raons per les quals s'ha desestimat el Moll són diverses, però d'entre aquestes podem destacar que altres formes paral·leles com Port d'Andratx , Port d'Alcúdia , Port de Felanitx , etc. prenen com a base el genèric toponímic port i al costat adjunten la població on hi ha el topònim. Podem constatar que és fa així pertot arreu, i no únicament a les Illes Balears.

 

Cal tenir en compte que hem de diferenciar un nivell col·loquial d'un nivell estàndard, d'aquí que desestimem la forma el Moll , perquè en general la retolació d'un poble està feta per als forans.

 

D'altra banda hem de considerar que els habitants d'un nucli de població tenen tendència a posar noms genèrics als topònims; com a exemple trobam el cas ciutat per Palma , vila per Eivissa , etc. i no per això hem canviat el topònim Palma per Ciutat .

 

També s'ha de tenir en compte la cartografia, car si canviam un topònim per l'altre és probable que el Moll no sigui reconegut com el lloc que emplaça el Port de Pollença.

 

En conclusió proposam que si volem ser fidels a la normativa vigent, la forma correcta sigui Port de Pollença .

 

Palma, 3 d'octubre de 2005


SON MACIÀ / SON MACIÀ NEGRE 

El Gabinet d'Onomàstica de la Universitat de les Illes Balears informa sobre els topònims Son Macià i Son Macià Negre.

Aquest dos topònims oficials a diferents municipis de Mallorca, Manacor i Marratxí respectivament, poden dur a confusions. Ambdós topònims són tradicionals de Mallorca i des del Gabinet d'Onomàstica recomanam mantenir els noms que siguin tradicionals, populars i genuïns.

El topònim del municipi de Marratxí surt documentat amb el nom de Son Macià Negre des de ben antic. Vegem els documents on surt aquesta informació:

COLL i CANYELLES, M.; MASSOT i MUNTANER, G.: "Marratxí: aproximació a partir dels STIMS de 1581 i el Cadastre de 1685." dins II Jornades d'Estudis Locals a Marratxí, 1997. Ajuntament de Marratxí: Àrea de Cultura i Educació, 1998, pàg. 13-27. En aquest article hi trobam recollit el topònim de Son Macià Negre, possessió que pertanyia al Dr. Bernat Contestí de malnom Metge. A més a la relació comparativa de possessions de 1581-1685 també apareix documentada la possessió Son Macià Negre.

LÓPEZ i SASTRE, M. P.; VALERO i MARTÍ, G.: "Els estims de Marratxí de 1732" dins II Jornades d'Estudis Locals a Marratxí, 1997. Ajuntament de Marratxí: Àrea de Cultura i Educació, 1998, pàg. 29-56. En aquest article, també, hi trobam recollit el topònim de Son Macià Negre.

FEMENIA ÀVILA, J.; GINARD BUJOSA, A.: "Dos plànols de la Parròquia de Sant Josep del Terme (1938 i circa 1957). Anàlisi toponímica i d'evolució del territori." dins PLANISI GILI, H. (coord.): Jornades d'Antroponímia i Toponímia (2003-2004). Universitat de les Illes Balears: Govern de les Illes Balears. Conselleria d'Educació i Cultura. Direcció General de Política Lingüística, 2005, pàg. 167-189. Aquí trobam una referència al mapa de Despuig, 1785 que el recull així: Sô Maciá Negre.

Altres topònims de les Illes Balears estan repetits i també poden dur a confusions. La possible confusió entre topònims es dóna a molts nivells. Per exemple hi ha Lloret de Vistalegre i Lloret de Mar, o bé Vilafranca de Bonany i Vilafranca del Penedès. I a les Illes Balears diferenciam entre Sant Llorenç des Cardassar i Sant Llorenç de Balàfia.

Tots aquests topònims, que podrien donar peu a una confusió, estan resolts de la manera següent: hom ha distingit entre la part del nom que es diu sempre (Lloret, Vilafranca, Sant Llorenç) i la que només s'afegeix per diferenciar d'una homònima la localitat de què es tracta o bé per tal de precisar la situació, escrivint la primera en rodona i la segona en cursiva. Així direm Son Macià (Manacor) i Son Macià Negre (Marratxí).

Per la tradició que hi ha als pobles i la documentació citada més amunt, podem concloure que la forma correcta dels topònims és Son Macià (Manacor) i Son Macià Negre (Marratxí).

Palma, 29 de novembre de 2005

Ramon Bassa i Martín Director del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears
R
Joan Miralles i Montserrat President de la Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la UIB del Departament de Filologia Catalana

SON LLEDÓ 

Informe que el Gabinet d'Onomàstica emet sobre la grafia correcta del topònim Son Lledó.

El topònim Lledó prové del nom del fruit del lledoner, procedent del llatí *LOTONE. També és el nom d'un poble de l'Alt Empordà.

És a dir, la forma correcta i normativa és Son Lledó.

Palma, 23 de juny de 2004

Ramon Bassa
Director del Servei Lingüístic


S'ARRAVAL / SA RAVAL

La Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears informa sobre el topònim Arraval/Raval:

1. Etimologia
La forma Arraval prové de l'àrab rabad? (amb l'article, ar-rabad). Cal esmentar que, en català, podem trobar moltes paraules que provenen de la llengua àrab, formades amb l'article inicial al- però que, actualment, han perdut aquest article. Així trobam la paraula algerra que prové de la forma àrab al-garra. Actualment, però, l'article ha desaparegut i la forma utilitzada és gerra. El mateix ocorre amb almorratxa, que prové de l'àrab al-marašša, actualment dit morratxa (pèrdua de l'article); almagasén, que prové d' al-ma?zén, avui en dia, magatzem; etc.

2. Documentació
Tant la forma Arraval com Raval apareixen documentades des de l'època antiga. Segons J. Coromines, les dues formes ja apareixen en els Repartiments de València i Mallorca (s. XIII), encara que la forma sense a- ja figura també en molts altres documents del S. XIII (DECLLC s.v. raval). En aquest sentit, Coromines s'inclina a defensar en tot moment que la forma sense a- és la forma antiga. Convé tenir en compte però, que hi ha un ús antic escrit continuat de la forma Arraval a Mallorca.

3. Toponímia
Cal esmentar que trobam molts de pobles a Mallorca que tenen el topònim urbà Arraval com, per exemple, Bunyola, Estellencs, Felanitx, Llubí, Llucmajor, Marratxí, Sant Joan, etc. Però Mallorca no és l'únic lloc on existeix aquest topònim. També el trobam a Barcelona, a Girona, a Menorca, etc.

4. Bibliografia
Al DCVB d'A.M. Alcover-Moll trobam l'entrada Arraval o Raval. Alcover comenta el seu significat i diu que 'un arraval és un barri exterior d'una ciutat o vila'. A la GEM també trobam l'entrada Arraval. Per contra, no consigna l'entrada Raval. A la GEC apareixen les dues: Arraval/Raval. Joan Coromines a les seves obres, DECLC i OC, recull les dues formes, per bé que ell s'inclina a proposar com a forma canònica i correcta Raval.

5. Gènere
A Tortosa i a Menorca tant la forma Arraval com Raval es consideren femenines, mentre que en les altres regions sol ser masculina. Així, per exemple, trobam s'Arraval Nova i s'Arraval Vella a Menorca. Coromines, a l'OC, també posa l'exemple de la variant femenina aplicada a alguns topònims de les Illes Balears: sa Raval de Sant Felip i sa Raval Vella, a Menorca. Per contra, a Mallorca ens trobam amb l'ús masculí del topònim. Així, per exemple, ens trobam amb la denominació popular es Raval de Son Pocos, de Campanet.

6. Conclusió
Per la documentació citada més amunt, podem concloure que el topònim esmentat té dues formes correctes, Arraval/Raval. La primera, però, és més pròxima a l'etimologia que la segona.

Joan Miralles i Monserrat
President de la Comissió Tècnica d'Assessorament Lingüístic de la UIB

Palma, 29 de maig de 2006.