Official Toponymy and Anthroponymy Regulations
- Official toponymy regulations in the Balearic Islands
- Standardisation for forenames and surnames
- Criteria for street signage
Official Toponymy Regulations in the Balearic Islands
- Decree 36/1988 of 14th April announcing the Official Toponyms in the Balearics in the BOCAIB. The decree has been amended by subsequent versions, as well as the consolidated Decree of 27th January 2004.
- Official List of Toponyms in the Balearics. This list is taken from an appendix to the Style Guide of the Balearic Government (2nd edition).
- Decree 36/2011 of 15th April establishing the Balearic Toponymy Committee
- Documents approved by the IEC Philology Section:
Standardisation for Forenames and Surnames
Current Act 40/1999 of 5th November on Names and Surnames, and Order Thereof simplifies the procedures to standardise the spelling of names and surnames. The act states that individuals merely need to go to the relevant court and express their wish to amend their name or surname to align with Catalan language regulations. The relevant official will then make the requested amendment.
In order to request a change in spelling for surnames, individuals must submit an information note issued by the UIB Language Service. You may request one by filling in the following form.
- Name/Surname Standardisation Procedure
- Conclusions on Surname Spelling from the UIB Language Service
Criteria for Street Signage
1. Generic Street Name
El nom de les vies comença amb un genèric que indica de quina classe de via es tracta. Cal utilitzar el genèric adequat, d'acord amb la naturalesa de la via i la tradició. Els genèrics més usuals són: avinguda (via ampla que porta a una plaça, a un palau o a un altre indret important), camí, carrer, carreró, carretera (via inicialment interurbana, encara que en alguns trams hagi esdevingut urbana), costa, costeta, passatge, passeig (via realment utilitzada per a aquesta activitat), plaça, placeta, ronda, travessa, travessia, etc.
No és recomanable d'utilitzar un genèric tot sol (com la Plaça) ni dos genèrics (com carrer de la Carretera).
2. The Preposition de
No s'ha de suprimir mai, encara que col·loquialment no s'usi: carrer de Jaume I (no carrer Jaume I ), passeig de Mallorca (no passeig Mallorca), carrer dels Moliners (no carrer Moliners).
3. Names of Personages
- La norma més recomanable és que, en general, els personatges que siguin homenatjats dedicant-los una via pública siguin designats amb el nom de fonts seguit del primer cognom (carrer de Joan Alcover, avinguda de Pompeu Fabra). Però caldria afegir:
- Quan amb el simple cognom el personatge resti prou identificat es pot prescindir del nom (carrer de Mozart, carrer de Shakespeare, plaça d'Einstein). Els noms de les vies públiques han de tendir a ser concisos. Els personatges designats habitualment amb els dos cognoms seran també designats així quan donin nom a una via pública, i en aquest cas es pot prescindir discrecionalment del nom de fonts (carrer de Costa i Llobera, avinguda de Pi i Margall).
- Recomanam de no canviar aquelles denominacions que tenen una antiguitat considerable, encara que no s'ajustin al que s'ha dit anteriorment. Per exemple, a Palma, cal respectar denominacions centenàries com plaça de Quadrado, carrer de Mesquida, encara que puguin presentar manca de claredat respecte a la identitat dels afectats.
- En alguns casos és recomanable d'anteposar al nom del personatge un mot que expressi categoria o condició professional (carrer del Cardenal Despuig, carrer del General Barceló). Però aquesta pràctica s'hauria de limitar a professions com les dels exemples precedents (eclesiàstics i militars). No consideram recomanable de practicar-ho sistemàticament: és millor carrer de Gaspar Bennàzar que carrer de l'Arquitecte Bennàzar o carrer de l'Arquitecte Gaspar Bennàzar. En aquest punt la referència hauria de ser l'ús habitual i espontani relatiu a la designació dels personatges.
- La professió, condició o estatus dels personatges es poden indicar a continuació del nom (i altres dades, com dates de naixement i mort, etc.). Per exemple:
Ara bé, ha de restar molt clar que aquests elements informatius no formen part del nom oficial, i que en tota la documentació i els nomenclàtors oficials només hi ha d'aparèixer carrer d'Emili Darder o, en una llista, Emili Darder, carrer d'.Carrer d'Emili Darder
BatleCarrer d'Emili Darder
Batle de PalmaCarrer d'Emili Darder
Batle de Palma
(1895-1937) - No s'han d'usar les partícules prenominatives en i na a les denominacions sorgides d'un acte administratiu del govern municipal. Es retolarà, per tant, carrer de Ramon Llull i no carrer d'en Ramon Llull. Però sí que és recomanable l'ús d'aquella partícula en els noms populars, sorgits espontàniament de l'ús de la gent del poble (carrer d'en Ballester, en què Ballester pot correspondre a un veí anònim o a un de conegut però generalment sense mèrits destacables).
4. Articles
Han de ser sempre amb la forma normativa i estàndard. Així retolarem i escriurem en qualsevol text formal carrer dels Frares, plaça del Mercat, costa de les Verdures, carrer de l'Aigua, carretera de l'Arenal, camí de l'Arxiduc, etc.
5. Dialectical Variation
Per a les paraules integrants de la denominació d'una via pública que no siguin noms propis s'ha d'aplicar la normativa general de la llengua. No s'utilitzaran variants excloses de la llengua estàndard, com aigo, homo, etc., i respecte de les parelles considerades normatives (cementeri/cementiri, rodó/redó, etc.) s'aplicaran els mateixos criteris que s'aplicarien en l'ús administratiu general.
6. Forms of Names and Surnames
- Tots els personatges que hagin nascut als Països Catalans i que hagin viscut integrats en la cultura catalana han de tenir el nom de fonts en català, encara que en l'ús oficial o en la signatura de les seves obres hagin utilitzat la forma espanyola. Aquells personatges que hagin viscut als Països Catalans però que pel seu origen i per la seva pràctica cultural són vinculats a una altra cultura seran designats amb el nom de fonts en la llengua corresponent a aquesta cultura. Òbviament, això no és una qüestió matemàtica.
- Els personatges estrangers han de tenir el nom de fonts en la seva llengua (carrer de Jules Verne, carrer de Marie Curie). S'exceptuen els personatges designats primordialment pel nom –com reis, sants i papes– i personatges de l'antiguitat (Plató, Virgili, Tit Livi, Cecili Metel).
- És recomanable que els cognoms catalans siguin escrits amb la grafia amb què els han utilitzats els personatges corresponents (carrer de Guillem Forteza, carrer de Pere d'Alcàntara Peña). Es poden fer excepcions si aquestes constitueixen usos amplis i arrelats (carrer de Nicolau de Pacs, carrer de Berenguer d'Anoia).
- En canvi, els noms de possessions i altres llocs formats a partir de cognoms s'han d'escriure amb la regularització ortogràfica completa d'aquells cognoms: carrer de Son Fortesa, camí de Son Lledó, camí de Son Proenç.
7. Repetitions
Segons la normativa vigent, a un municipi no hi ha d'haver dos noms repetits. S'entén per nom repetit aquell que apareix almenys dues vegades prescindint dels articles, les preposicions i alguna altra partícula (com les prenominatives en i na). Per exemple, incorren en repetició carrer de Rossinyol i carrer del Rossinyol, carrer d'en Rosselló i carrer del Rosselló, carrer Curt i carrer d'en Curt. Fora d'aquest supòsit no s'han de considerar repetits dos noms per semblants que siguin, com carrer de l'Àngel i carrer dels Àngels, carrer dels Caputxins i carrer de les Caputxines, carrer de Manacor i carrer de Mancor. Tampoc no s'han de considerar repetits carrer de Reus i carrer de Can Reus, ni carrer de l'Ametler i carrer de So n'Ametler. D'acord amb aquests principis la relació alfabètica d'aquests carrers seria:
Ametler, carrer de l' |
Un altre cas de repetició és l'existència d'un mateix nom per a dues vies de classe diferent: per exemple carrer de Sant Francesc i plaça de Sant Francesc. Pensam que s'hauria d'acceptar aquest tipus de repetició, car altrament en resulta afectada una part considerable de la toponímia urbana tradicional. Almenys per als parells de carrer i plaça quan són vies contínues; en aquest cas una solució que es podria estudiar consistiria a posar una numeració única per al conjunt de les dues vies. Però si no s'accepta la repetició, caldria desfer-la alterant el mínim possible la nomenclatura tradicional. En tot cas, sempre que s'hagi d'eliminar una repetició s'ha de procurar que el nom canviat sigui el més modern o el més poc rellevant del punt de vista toponímic.